Què és l’amor? Per Eduardo Angulo

This post is also available in: English, Spanish

Em pregunten per l’amor i responc amb l’amor romàntic. A més, és obvi que aquest és una petita part d’aquell, molt més gran, que engloba tots els amors possibles: el de la mare i el pare, entre germans, amb persones properes, veïns, amics i, fins i tot, aquell difús amor universal que sentim per tots els individus de la nostra espècie. Per cert, amor i odi són intercanviables, sembla ser que es controlen des de les mateixes àrees del cervell i que comparteixen característiques comuns com l’addicció i l’exageració (boleros i coples, tonadilleras i toreros, tots en són paradigma).

Amor romàntic i odi romàntic s’assemblen, acabo d’escriure. Per exemple, si a un enamorat rebutjat se li ensenya la imatge de la persona estimada, respon amb sentiments d’amor, desesperació, bons i mals records i sorpresa de que li hagi passat precisament a ell. I al cervell se li activen àrees relacionades amb pèrdues i guanys (monetaris), ànsia per aconseguir alguna cosa (cocaïna) i la regulació de les emocions. Si es fa el mateix estudi amb enamorats no rebutjats, amb els que estan feliçment emparellats, se’ls activen les mateixes àrees cerebrals. En conclusió, el que importa pel cervell es que estiguem enamorats i li és igual si ens corresponen o ens rebutgen.

En aquestes àrees cerebrals hi ha els nostres mecanismes de motivació i de recompensa. Controlen, en relació amb l’amor romàntic, des de la simple atracció sexual fins la construcció de llaços que portin a una relació a llarg termini. I també controlen, per exemple, l’amor maternal; és lògic, ja que ambdós són importants per la perpetuació de l’espècie i, per això, han de ser molt recompensats.

Per tant, l’amor és dirigit pels mecanismes cerebrals de motivació i recompensa i orquestrat per hormones i neurotransmissors. Així l’amor es pot definir com un fenomen químic que produeix addicció. Ens enamorem d’algú que té un perfil químic concret de dopamina, serotonina, estrogen i testosterona que sigui diferent i complementari al nostre. A més, per establir el vincle que porta a l’amor romàntic (el famós “amor a primera vista”) és necessària la presència de les hormones oxitocina i vasopressina, que desactiven emocions negatives respecte l’altre, ens porten a conèixer les seves emocions i a recolzar les seves intencions i empenyen a la interacció social. En resum, construeixen vincles que després altres hormones i neurotransmissors faran permanents o no.

Potser tot això els faci pensar que ja sabem suficient sobre la neurobiologia de l’amor com per què aviat arribin al mercat “pocions” de l’amor, amb la composició concreta d’hormones i altres ingredients que permeti seduir a qualsevol persona que ens atregui. No és així, encara queda molta recerca per fer. Un procés tan complexe morfològicament com la metamorfosi dels insectes està controlat per només quatre hormones; depèn no tan sols de la seva presència o absència, sinó també de les concentracions relatives de cadascuna. Això suposa un nombre gairebé infinit de possibilitats. El mateix passa amb l’amor. Aquestes hormones i neurotransmissors que he mencionat, i potser alguna més que encara no coneixem, impliquen que l’amor seguirà sent, per a la nostra comprensió, ambigu, impredictible i poc subjecte a regles, el que permet, a la vegada, que segueixi sent romàntic. I si no em creuen, llegeixin el que els vingui de gust de la literatura universal; allà hi trobaran autèntics tresors de saviesa sobre l’amor, als quals la ciència en cara ni tan sols s’ha acostat.

Bibliografia consultada

*Fisher, H.E., L.L. Brown, A. Aron, G. Strong & D. Mashek. 2010. Reward, addiction and
emotion regulation systems associated with rejection in love. Journal of Neurophysiology 104:
51-60.

*Frazzetto, G. 2010. The science of online dating. EMBO Reports 11: 25-27.

*Zeki, S. 2007. The neurobiology of love. FEBS Letters 581.

Més articles d’aquest autor.

Share and Enjoy:
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Reddit
  • RSS

1 comment to Què és l’amor? Per Eduardo Angulo

  • Davidet

    És ben cert que la neurobiologia ens ha ensenyat moltes coses, també en la comprensió d’un concepte tan ampli i difícil com l’amor. Així i tot, m’hagués semblat interessant que es posessin en relació les experiències amoroses amb altres experiències properes de satisfacció (com adquirir un cotxe nou, ser admirat o temut pels altres, ser posseïdor d’un gran patrimoni…) que en definitiva activen parts molt properes del córtex cerebral i són la base (per exemple) de moltíssimes relacions de parella en les que no existeix cap amor romàntic.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>