Què és el lliure albir? Per Eduardo Angulo

This post is also available in: English, Spanish

Em pregunten sobre el lliure albir. Fàcil resposta i difícil justificació. Crec, i cada vegada amb més convicció i basant-me en recents estudis de neurobiologia, que som, tot i el nostre orgull i presumpció, poc més que una “sopa d’hormones”. Bé, potser alguna cosa una mica més complexa, acceptaria una “sopa d’hormones i neurotransmissors” o, en definitiva, una “sopa de missatgers” que recorren el nostre cos, de la cèl·lula que els sintetiza a les cèl·lules diana, ordenant quina ha de funcionar, o deixar de fer-ho, o dividir-se, o diferenciar-se o, fins i tot, suicidar-se.

Dit així, sembla que ens queda poc marge de lliure albir per decidir quin camí prendre a les múltiples i paradigmàtiques cruïlles de la vida. Tot i això, aquest paràgraf conté un enigma molt relacionat amb el lliure albir: qui és aquest “nosaltres”, aquest identitat a la que, pel que sembla, tant li agrada decidir lliurement. A més, també ens podem preguntar per què importa tant decidir en llibertat quan és molt més comòde seguir la corrent i viure a “un món feliç”.

A la primera qüestió, al “nosaltres”, la resposta que es dibuixa és que aquesta identitat és el resultat final del coneixement de la “sopa d’hormones i neurotransmissors”. És la suma d’olors i gustos que fa tan especial, diferenciable i imprevisible a cada individu de la nostra espècie.

I, en segon lloc, la resposta a per què ens importa tant decidir en llibertat, o creure que ho fem, que pel nostre cas és el mateix, està a la tan citada “sopa”: Cada vegada que prenem un decisió, el nostre organisme ens deixa satisfets i contents amb una bona dosi d’endorfines, aquests missatgers que sintetitza el nostre organisme i que tant s’assemblen a les drogues vegetals (opi, cannabis,…) que tant plaer ens provoquen, precisament perquè s’assemblen molt a les molècules amb què ens recompensa el nostre organisme.
Ens queda una última qüestió (si és que existeix això que s’anomena “última pregunta”), i és per què el nostra organisme ens premia quan creiem decidir en llibertat, és a dir, quin avantatge evolutiu té pensar en llibertat o, com a mínim, creure que ho fem. Potser sigui perquè les decisions lliures proporcionen a cada individu de la nostra espècie una flexibilitat més gran a la conducta, un marge més variat de solucions als problemes, una vida  més llarga i una millor reproducció i més decendents que, amb aquests gens, seguiran utilitzant el lliure albir.
En conclusió, som llibres perquè el nostre organisme, des del punt de vista evolutiu, ens recompensa per ser-ho, ja que les decisions liures són essencials a la història evolutiva de la nostra espècie.

Més articles d’aquest autor.

Més respostes a aquesta pregunta.

Share and Enjoy:
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Reddit
  • RSS

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>