Què és el coneixement? Per Eduardo Angulo

This post is also available in: English, Spanish

En primer lloc, conèixer no és imaginar. Conèixer és atrapar la realitat, aprendre la realitat. Encara que, tal i com passa sovint, allò que imaginem acabi formant una part essencial de la realitat. Però deixem això de banda, és una altra història. La única realitat que coneixem és la que arriba al nostre cervell. Per aconseguir-ho, entre la realitat, externa o interna, i el cervell hi ha d’haver traductors d’aquesta realitat al llengatge del sistema nerviós, mitjançant el qual les neurones es comuniquen entre sí, i que és l’únic que entén el nostre cervell. Aquests traducftors són les nostres cèl·lules sensorials i els receptors que tenen, en general, a la membrana cel·lular. Així, els fotorreceptors tradueixen la llum al llenguatge del sistema nerviós, mitjançant receptors que responen a determinades longituds d’ona: els quimiorreceptors, als epitelis gustatiu i olfactori a la nostra espècie, reaccionen a la presència de determinades molècules; els mecanorreceptors responen als moviments que deformen les cèl·lules; i, per no extendre’m en altres espècies, els nostres termorreceptors tradueixen al sistema nerviós els canvis de temperatura.

Tot i això, les nostres cèl·lules sensorials no arriben a convertir en llenguatge del sistema nerviós tot l’espectre possible de l’estímul que tradueixen. Per exemple, els nostre fotorreceptors estan limitats entre certs valors màxims i mínims de longituds d’ona, fora dels quals són incapaços de captar aquesta energia. Així, no som capaços de detectar llum en longituds d’ona infrarojes o ultraviolades, que es situen per sota i per sobre de les longituds d’ona que podem captar. Però per això tenim la imaginació a la nostra espècie: algú va imaginar com seria veure en aquelles longituds d’ona i va fabricar un aparell que traduïa aquella llum a la que els nostres fotorreceptors deteten. D’aquesta forma hem convertit allò que és invisible en visible, allò que no podíem conèixer en quelcom que podem reconèixer.

Per tant, el que coneixem és el que els nostres sentits ens permeten conèixer. Però no és tan senzill: els nostres sentits tradueixen, però és el nostre cervell el que coneix i, també, el que filtra el que anem a conèixer. Sovint, només arribem a conèixer allò que reconeixem, és a dir, allò que ja coneixíem, si no el mateix, quelcom de similar. I, al contrari, tot i que els nostres sentits ho tradueixin, el nostre cervell pot descartar allò que no coneix (o no reconeix). Només trobem el que busquem. Crec que només els genis, i la resta de la humanitat en algun instant genial de les seves vides, són capaços de conèixer el que és inesperat.

Potser això últim es veurà millor amb una història, un d’aquests relats que tant ens agraden als científics. Explica Stephen Jay Gould, el traspassat biòleg i escriptor, que un dels somnis de la seva vida havia estat visitar algun dia la gorja d’Olduvai, a Kènia, on els Leakey portaven dècades trobant fòssils d’homínids, essencials per entendre la història evolutiva de la nostra espècie. Quan per fi va viatjar a Olduvai, va conèixer la famosa Banda dels Homínids, un grup de científics i nadius extraordinàriament preparats i capaços de reconèixer al camp els diminuts i fragmentats fòssils dels nostres avantpassats remots. Fins l’arribada de Gould, aquest grup d’experts no havia trobat conquilles fòssils de mol·luscs. Però Gould era un expert malacòleg que havia fet la seva tesi doctoral estudiant les poblacions de petits cargols terrestres a les illes del Carib. Quan va visitar la famosa gorja, Gould no parava de trobar fòssils de mol·luscs, però va ser incapaç de reconèixer els fòssils d’homínids. En resum, sabater a les teves sabates o, com deia abans, només els genis són capaços de canviar d’ulleres i seguir caminant sense ensopegar. A la resta no ens queda més remei que informar-nos amb els sentits, fins a on podem, i conèixer amb el cervell, fins a on ens deixa.

Més articles d’aquest autor.

Més respostes a aquesta pregunta.

Share and Enjoy:
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Reddit
  • RSS

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>